Nomes son 4 dies, pero ja hem pogut fer de tot. Ja tenim tots els papers en regla. Vam anar al consulat a inscriurens i ens van explicar tot el aue haviem de saber per estar al pais. Neus, per poder validar el passaport no cal sortir amb avio; ens van dir que podem anar a Gambia amb cotxe i mentres et posin el segell ja nhi ha prou. Tambe ens vam pasar a veure els de la AECID (Agencia de cooperacio espanyola). Els hi vam explicar tot el projecte i ens van fotre molta canya, que si aconseguim aue treballessin ens donarien un premi, jajajaja!!! Els hi va agradar, sobretot veuen molt interessant el fet aue sigui una bioconstruccio, pero ens van dir aue anessim amb calma. I que per qualsevol cosa aue necessitem, que estan alla per ajudarnos.
Despres vam anar a Cal Ministre. Ens pensavem aue era una conya, i de sobte ens trobem davant de la ministra de Drets Humans, una princesa guapissima de 2 metres, i nosaltres vestits de carrer. Allo va ser massa. Pero sisi, vam entrar al seu despatx i li vam explicar el projecte juntament amb els seus 3 secretaris, advocats o el aeu fossin, i li va encantar. Diu que vol aue lAnna ensenyi de paleta a totes les noies del pais.
I ara, lAbdul, diu aue ens vol presentar al secretari del president, creiem.
Per altra banda, el cap de setmana vam aprofitar i lAbdulaye, que es amb qui vivim, ens va portar a visitar tot dindrets interessants de Dakar. sabieu que hi ha lEstatua de la Llibertat Africana??? I al vespre vam anar a menjar per la platja, evidentment cloisies i gambes, bonsissim!!
Ja ho veieu, comencem una nova aventura.
Fins aqui Anna i Roger, des dun maleit teclat azerty (es un teclat frances).
