Un inici a la senegalesa

Bon jour a tout le monde!!!

     primer de tot disculpeu-nos per deixar-vos tants dies sense notícies de la nostra aventura. Ja fa 20 dies que vam arribar a la Comunitat Rural de Gassane i des de llavors que no hem deixat de pancar pel bon funcionament del projecte. Des de Catalunya, havíem dedicat moltíssimes hores a planejar i preparar la nostra estada i l'inici del projecte. Però ens hem adonat que ho havíem muntat tot a la catalana i aquí el ritme és un altre de ben diferent. Això ens ha costat moltes hores de tornar a replantejar molts temes. Una feina cansada i poc productiva materialment, però vital pel bon funcionament del projecte.

         Avui ja fa una setmana que vam començar la formació de construcció, i la cosa va marxant. Va donar la casualitat que aquesta setmana hi havia una gran festa religiosa a prop de Dakar (uns 200km d'aquí) i molta gent hi va anar. Així que el 1r dia només érem 4 persones, però de mica en mica, vam aconseguir ser 11 persones el divendres. I de les quals, hi ha 3 noies, un fet que aquí és molt simbòlic.

         De moment, i com a tota construcció, hem començat amb els fonaments. Una feina dura, ja que s'excava a pic i pala i el Senyor Lorenzo pica de valent. Només amb això i amb el replanteig (marcar les mides dels plànols sobre al terreny) ja hem trobat algunes diferències entre la seva manera de fer-ho i la nostra; intentem aplicar el millor de cada part. I, amb l'ajuda d'un projecte d'una vila a prop d'aquí que està fet tot amb blocs de terra, hem pogut trobar una bona fórmula per fer els nostres blocs de terra comprimida. Un dia ja penjarem una explicació detallada de com els fem, però deixeu-nos temps, que nosaltres també ens estem acostumant al ritme senegalès. Ara falta trobar una bona fórmula per les teules, però amb l'ajuda de tamisos, creiem que es pot fer.

         El que si que hem trobat molt bona resposta, és amb els voluntaris. Des d'aquí potser no es percep bé, però aquí, a Gassane, no estan acostumats a fer formacions laborals, pagant la formació i sense cobrar res. I a sobre han de respondre als seus pares, que els hi demanen perquè venen a treballar amb nosaltres sinó guanyen res de diners. És tot un què. Però de moment hem trobat 15 joves interessats amb això i amb molts ganes d'aprendre i amb una visió diferent que els seus pares. Personalment, tinc ganes de que s'acabi la primera fase perquè en puguin veure el resultat. Però ara n'hem de gaudir el camí, i en gaudirem.

         Molts records a tots i fins aviat.

        

la família Ndaw

Bon dia, aqui teniu la nostra estimada familia senegalesa. Ens cuiden molt be!

I a sota, el tipic dinar senegalès, thieb bu ien (arros amb peix). Un peix que viatge milers de quilometres abans de ser fregit.

la nostra swit senegalesa!!!

Admireu la nostra swuit senegalesa. Es guapa he?? Doncs aqui pasarem les nits durant la nostra estada a Gassane, l'Anna, jo i 2.000 grills que volen compartir l'habitacio amablament amb nosaltres.

Uuueeee!!! Ja som a Gassane!!!

  Hola a tothom,

     després de 10 llarguíssims dies a Dakar, quan ja semblava que no podia ser, un dilluns a les 11h de la nit, partíem cap a la terra promesa, Gassane. Vam fer el viatge de nit perquè hi ha menys cotxes a la carretera; els pocs que trobes estan espatllats. I fins i tot vam tenir el plaer de poder canviar una roda al bell mig de la sabana en una negra nit, sota un mantell d'estrelles. I quan vam arribar a Ker Ndao (la casa on estem) tothom dormia. Millor, perquè després de la feinada que vam tenir per muntar la mosquitera només ens hagués faltat haver de saludar a la gent. Aquella nit va ser llarga, l'Anna deia que no dormiria, no estar acostumada a tenir un exèrcit de grills i altres bitxos a l'habitació. Però el cansament va poder més i ens vam adormir sense problemes.
    L'endemà al matí van començar les salutacions, i són salutacions a l'africana. Saludes a la mateixa persona 5 cops en una mateixa conversació i això 5 cops cada cop que te'l trobes durant el dia (Ibu, no t'enfadis, però és veritat). Ara mateix ens estem partint la caixa escrivint això, però realment és així. Per altra banda, però, ens ha fet molta il·lusió tornar a veure la gent del poble. La Sogna, la Bigue, l'Aixa, l'Aua i en Dauda, en Pap, en Samba, el senyor Mass Sek, l'Elaix i tots els altres. Umasseros tots demanen per vosaltres volen fer skypes i veure'us les cares; "Ana Marta, ana Mireia, ana Quico" i així tot el dia.
   Ai, i el projecte, que ens el deixem. Tot està bastant lligat, més del que em pensava, però encara falta molt per lligar. Tenim les màquines aquí, el cap d'obres, avui farem una reunió amb GASCA i començarem a ficar fil a l'agulla. Ja us continuarem explicant les noticies demà.

  Aps, aquí a Gassane no hi ha tans talls de corrent com a Dakar, però internet és un xic més lent. De totes maneres intentarem connectar-nos dos o tres cops per setmana.
  Ah, i fa una calor!!!!!