dissabte, 26 de febrer del 2011

Un inici a la senegalesa

Bon jour a tout le monde!!!

     primer de tot disculpeu-nos per deixar-vos tants dies sense notícies de la nostra aventura. Ja fa 20 dies que vam arribar a la Comunitat Rural de Gassane i des de llavors que no hem deixat de pancar pel bon funcionament del projecte. Des de Catalunya, havíem dedicat moltíssimes hores a planejar i preparar la nostra estada i l'inici del projecte. Però ens hem adonat que ho havíem muntat tot a la catalana i aquí el ritme és un altre de ben diferent. Això ens ha costat moltes hores de tornar a replantejar molts temes. Una feina cansada i poc productiva materialment, però vital pel bon funcionament del projecte.

         Avui ja fa una setmana que vam començar la formació de construcció, i la cosa va marxant. Va donar la casualitat que aquesta setmana hi havia una gran festa religiosa a prop de Dakar (uns 200km d'aquí) i molta gent hi va anar. Així que el 1r dia només érem 4 persones, però de mica en mica, vam aconseguir ser 11 persones el divendres. I de les quals, hi ha 3 noies, un fet que aquí és molt simbòlic.

         De moment, i com a tota construcció, hem començat amb els fonaments. Una feina dura, ja que s'excava a pic i pala i el Senyor Lorenzo pica de valent. Només amb això i amb el replanteig (marcar les mides dels plànols sobre al terreny) ja hem trobat algunes diferències entre la seva manera de fer-ho i la nostra; intentem aplicar el millor de cada part. I, amb l'ajuda d'un projecte d'una vila a prop d'aquí que està fet tot amb blocs de terra, hem pogut trobar una bona fórmula per fer els nostres blocs de terra comprimida. Un dia ja penjarem una explicació detallada de com els fem, però deixeu-nos temps, que nosaltres també ens estem acostumant al ritme senegalès. Ara falta trobar una bona fórmula per les teules, però amb l'ajuda de tamisos, creiem que es pot fer.

         El que si que hem trobat molt bona resposta, és amb els voluntaris. Des d'aquí potser no es percep bé, però aquí, a Gassane, no estan acostumats a fer formacions laborals, pagant la formació i sense cobrar res. I a sobre han de respondre als seus pares, que els hi demanen perquè venen a treballar amb nosaltres sinó guanyen res de diners. És tot un què. Però de moment hem trobat 15 joves interessats amb això i amb molts ganes d'aprendre i amb una visió diferent que els seus pares. Personalment, tinc ganes de que s'acabi la primera fase perquè en puguin veure el resultat. Però ara n'hem de gaudir el camí, i en gaudirem.

         Molts records a tots i fins aviat.
        

1 comentari:

  1. Ànims amb el projecte!
    És bo que el jovent del poble hi vegi una oportunitat de formació :)
    Malgrat es vagi a un altre ritme, el millor és que es pugui anar fent sense pausa però sense pressa, com deia la cançó.

    com dirien els japos... ganbatte!

    ResponElimina