després de 10 llarguíssims dies a Dakar, quan ja semblava que no podia ser, un dilluns a les 11h de la nit, partíem cap a la terra promesa, Gassane. Vam fer el viatge de nit perquè hi ha menys cotxes a la carretera; els pocs que trobes estan espatllats. I fins i tot vam tenir el plaer de poder canviar una roda al bell mig de la sabana en una negra nit, sota un mantell d'estrelles. I quan vam arribar a Ker Ndao (la casa on estem) tothom dormia. Millor, perquè després de la feinada que vam tenir per muntar la mosquitera només ens hagués faltat haver de saludar a la gent. Aquella nit va ser llarga, l'Anna deia que no dormiria, no estar acostumada a tenir un exèrcit de grills i altres bitxos a l'habitació. Però el cansament va poder més i ens vam adormir sense problemes.
L'endemà al matí van començar les salutacions, i són salutacions a l'africana. Saludes a la mateixa persona 5 cops en una mateixa conversació i això 5 cops cada cop que te'l trobes durant el dia (Ibu, no t'enfadis, però és veritat). Ara mateix ens estem partint la caixa escrivint això, però realment és així. Per altra banda, però, ens ha fet molta il·lusió tornar a veure la gent del poble. La Sogna, la Bigue, l'Aixa, l'Aua i en Dauda, en Pap, en Samba, el senyor Mass Sek, l'Elaix i tots els altres. Umasseros tots demanen per vosaltres volen fer skypes i veure'us les cares; "Ana Marta, ana Mireia, ana Quico" i així tot el dia.
Ai, i el projecte, que ens el deixem. Tot està bastant lligat, més del que em pensava, però encara falta molt per lligar. Tenim les màquines aquí, el cap d'obres, avui farem una reunió amb GASCA i començarem a ficar fil a l'agulla. Ja us continuarem explicant les noticies demà.
Ah, i fa una calor!!!!!
Hola roger!!Una abracada forta!!
ResponEliminaFra