Una gran tortura

Com sempre, abans d'escriure les línies següents, vull deixar constància que no és la meva intenció ofendre a cap individu. Simplement, expressar el meu punt de vista de la situació a través de l'escriptura, posant-hi una toc d'humor per una lectura més amena. Doncs bé, dit això, continuo. I ho intentaré escriure el més ràpid possible, ja que no em queda gaire temps.

En aquests moments en què estic escrivint aquestes paraules, em trobo assentat al tamboret del mini escriptori de la meva habitació. Com de costum, fa un parell d'hores que ha marxat l'electricitat; mai saps quan tornarà. O sigui que haig d'acabar la crònica abans que s'esgotin els 35 minuts que em queden de bateria. Un fet com aquest, que marxi l'electricitat, quan passa a casa nostra, és la notícia del mes. Aquí, si hagués de ser la notícia del mes estaríem tot el dia enganxats al diari. Així que al final un s'hi acostuma. El que ja em costa més de suportar és el fet de que, em qüestió de dos mesos, s'hagi tornat a espatllar la bomba d'aigua per abastir la població. Recordareu que a principis de mars ja vaig comentar que ens havíem quedat sense aigua, i que vam tenir sort que s'arreglés en una setmana. Doncs ha tornat a passar. Ningú sap ben bé el motiu. Es diu que és per culpa del baix voltatge que arriba a Gassane i, com que la bomba necessita més potència per funcionar, al final cedeix i es para. Altres diuen que és Al·là qui ha volgut que fos així. Sigui com sigui, la qüestió és que viure, o sobreviure, uns dies -espero que no siguin gaires- sense massa aigua.

Per la meva sort, o gràcies a la meva capacitat de prevenir els esdeveniments, m'havia guardat un parell de garrafes d'aigua de 10l cadascuna, per aquestes emergències. Però, us heu parat mai a comptar quants litres d'aigua gastem a casa nostre al dia??? i no parlo d'aigua per veure, aquesta la guardo a part. Ja us dic jo que més de 10 litres diaris. Es diu que la mitjana a Catalunya és d'uns 150l diaris i a Estats Units la mitja arriba als 250l diaris. Aquí amb aquesta aigua faríem meravelles. De moment hem de fer meravelles per passar amb 3 litres al dia. Espero que el problema s'arregli aviat.

Doncs bé, després de fer la meva dutxa de 2 litres d'aigua, per treure'm la suor de tot un dia a més de 50º en ple sol, m'assento al mini menjador que m'he muntat a l'habitació (ja us passaré unes fotos de la nova distribució), tot a les fosques, encenc una espelma, aixeco la forquilla per fer queixalada i de sobte, com aquell qui no vol, comença a sonar una musiqueta que ressona per tot el poble. Més que una musiqueta, com ho diria, és un cant religiós. Resulta que avui hi ha una gran celebració religiosa al centre del poble; jo visc a... 100m!!! I aquesta celebració, que acaba de començar -ara són les 8h del vespre- diuen que durarà fins altes hores de la matinada. I jo no tinc ni 5 minuts de bateria per poder dissimular la festa amb la meva música del portàtil. Si arribo a demà, ja us explicaré com he passat la nit. Sort que m'han dit que ha guanyat el Barça, evidentment no he pogut veure el partit. Als 10 minuts de joc ha set quan ha marxat la corrent.

---

Ja torno a ser aquí!!! Es veu que avui Al·là, Déu, Buda o algun dels altres déus ha escolta les meves oracions i ha fet tornar l'electricitat. Gràcies. Això no treu però, que hagi de passar tota la nit escoltant cants religiosos dels quals no entenc ni una paraula. Com a mínim, tinc el meu portàtil encès, on puc escoltar música durant moltes hores. Així que... uuuiiiieeee!!! All-right, what's jamming!!!