Classe multilingüe

Aquestes línies estan especialment dedicades a totes aquelles persones que es dediquen al món de l'ensenyament, ja sigui en l'àmbit que sigui.

El projecte que estem duent a terme tracta sobre la formació de joves en tècniques de construcció i de gestió de centres socials. I les pràctiques de la formació de construcció és la mateixa construcció del centre social per la comunitat rural on es du a terme el projecte.

Com és d'esperar, la formació en tècniques de construcció es fa directament a l'obra, fent la majoria de les explicacions in situ, o sigui, en el moment d'executar-se l'obra. Tot i això, n'hi que sigui un diminut percentatge, es dona alguna part teòrica; nosaltres em aprofitat una aula de l'escola per poder-la realitzar.

D'això us volia parlar. Del fet de donar una classe teòrica, fent explicacions en una pissarra, tot esperant que els alumnes en prenguin apunts i preguntin tots els dubtes que tinguin. L'Anna i jo, el dia abans, vam estar preparant els punts que volíem tractar en aquesta primera classe, ordenant-los per seguir un ordre i sense posar molts temes, per no cansar el grup.

Abans de començar la classe, ja érem conscients de que no ho tindríem fàcil per fer-nos entendre. L'Anna no parla francès i jo el parlo fins un cert punt, i pel què fa el wòlof... xapurragem quatre paraules. Però un cop vam començar, ens vam adonar de lo feixuc que seria aquest tema. Per sort hi ha un noi del grup, en Soulymane, que és molt espavilat i de seguida capta les idees per traduir-les. Doncs bé, jo feia la meva explicació en francès, ell i 3 més ho entenien, i llavors, en Souleymane, feia una primera traducció en wólof, per la majoria que no entén el francès, i després en polar, perquè hi ha un altre noi que no entén massa el wòlof.

Així que imagineu-vos, haver d'utilitzar 3 llengües per poder fer una explicació, la cosa ja s'allargava, però no s'acaba aquí. Tot plegat em demanaven algun dubte que jo no el sabia respondre, ja que era més de paletes. Jo li demanava a l'Anna, ella m'ho explicava, jo li explicava a en Souleymane i ell li explicava al que ho havia demanat amb wòlof i després amb polar perquè l'altre noi també ho entengués. Però encara no s'ha acabat.

Hi va haver un moment que amb l'Anna ens vam fixar amb els apunts que prenien. Jo havia apuntat les proporcions dels blocs de terra comprimida. Ho havia escrit amb francès assegurant-me de no fer cap falta, i amb la millor lletra que els meus dits em permetien. Doncs de sobte, mirem la llibreta d'un dels nois que no parla francès i encara no havia escrit res. Tenia la llibreta oberta pel què per nosaltres seria la última pàgina, amb el bolígraf apuntant l'extrem superior dret, tot intentant deixar impreses algunes paraules en aquell full, però li resultava impossible. Resulta que no havia anat a l'escola primària ni secundària, fet pel qual no sabia parlar francès. Només havia anat a l'escola alcorànica fins als 7 anys, on s'havia après l'alcorà de memòria i a escriure l'àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra i utilitza un alfabet completament diferent al nostre. Evidentment, en veure les paraules escrites en francès, que no s'havia interpretar, ni tant sols per on començar a fer-ho, se li feia el cap una bola. I com ell, uns quants més.

Així que a part de tot l'enrenou de les traduccions, en Souleymane, els hi dictava el que hi havia escrit, lentament, perquè ho poguessin escriure a les seves llibretes. Gràcies Souleymane.

En veure tot aquest panorama, amb l'Anna vam reduir el temari preparat per a la primera classe a una quarta part. Així que encara ens queden moltes classes. Però tal com diuen, val més lent i ben fet que...

Només em queda dir-vos, senyors/es professors/es, que si un alumne no us entén en una classe, proveu de canviar d'idiomes, tan parlats, com escrits, com de símbols.