L'aigua, el petroli de la regió

Abans d'explicar-vos la història d'avui al dematí, us haig de posar el corrent de la situació del servei d'abastament d'aigua del poble on vivim.

Antigament, fa unes tres generacions, hi havia un riu que passava per la regió. Però amb el procés de desertificació de la zona, es va assecar fins al punt de desaparèixer. A mitjans de segle XX, es va construir un pou per accedir a l'aqüífer subterrani que hi ha a uns 270m de profunditat, a sota la vila. L'aigua era bombada fins a un gran dipòsit, d'uns 20m de diàmetre, que hi ha a la superfície. Llavors venia tota la població amb dipòsits d'aigua per portar-la a cada casa, ja sigui amb carro o a sobre dels caps. A la casa on nosaltres estem hi anaven un cop cada quatre dies.

A mitjans del 2008, amb un projecte del govern per millorar les condicions de vida a les comunitats rurals, es va construir un dipòsit elevat. D'aquesta manera, es va poder començar a construir un sistema d'aigua corrent per tota la vila, podent arribar a bastants quilòmetres. Veritablement un gran progrés per la zona. Així que ara pots veure, a les cases més riques, una aixeta al mig del pati, amb un comptador al costat.

Els primers dies d'estar a Gassane, ens va sobtar veure que cada dia al dematí, omplien tot de barrils i garrafes amb aigua. I que l'utilitzaven d'allà i no directament de l'aixeta. A mida que anaven passant els dies vam anar entenent el perquè. Com a tot arreu, hi ha persones que moroses, que no paguen el servei. I l'única manera que té la companyia d'aigua per fer-los pagar és tallant l'aigua. Però resulta que l'única manera que tenen de tallar-los-hi l'aigua és tancant la clau de pas general del pou. Així que, si hi ha dues o tres famílies que no paguen, tot el poble es queda sense aigua.

I avui al dematí ja ha set el “colmo”. M'aixeco del llit, surto a fora per anar al lavabo i veig 3 cubells plens d'una aigua d'una tonalitat entre gris i marró, amb uns escarabats aquàtics nedant a dintre, com si d'una piscina es tractés. Mig amb wòlof mig amb símbols, l'Aicha (la mare de la casa on vivim) m'ha explicat que ahir a la nit hi va haver un problema amb el motor de la bomba o amb la canonada, i que no surt més aigua. Llavors, parlant amb la Bigue, una de les noies que viu a casa, (ella parla francès) m'ha comentat que cada any passa el mateix i que, sinó hi ha ningú del poble que va fins a Louga (la capital de la reigó a uns 200km) per solucionar-ho, pot estar un mes així, ja que el govern no hi dedica masses esforços. Així que l'Abdou, amb un grup d'homes, han pujat el cotxe en direcció a Louga. Esperem que tronin aviat i amb la solució.

Ja us explicaré com ha acabat l'història o, més aviat, com hem sobreviscut.

Roger Ndao