Glace Cumeras

En la nostre primera estada al Senegal, ens vam poder adonar d'un inici d'acumulació de deixalles, principalment plàstics, al voltant de les poblacions, ja fossin grans ciutats o petits viles.

D'això fa 3 anys i mig. Ara som 2011 i la muntanya de merda ha anat creixent. Està arribant a un punt que, tot anant per la carretera, pots saber quan vindrà un poble pels camps de plàstics que hi ha abans. Tal com parles d'un camp de blat de moro, una planta cada 50 cm, pots dir el mateix d'un camp de plàstics. L'espècia principal són les bosses de plàstic, però n'hi ha de molts altres tipus. Ara pot fer molta gràcia, però és realment un problema, ja que cada vegada n'hi ha més, és un creixement exponencial i no s'està fent res al respecte.

Amb l'arribada dels primers congeladors, la majoria importats de segona mà d'Espanya o d'Itàlia per familiars que havien emigrat, les famílies corresponents van començar a posar al mercat la venta de gel. Penseu que aquí hi fa molta calor i a part els congeladors no es poden fer servir per guardar-hi gaires coses més pel fet de que hi ha talls de corrent contínuament i el menjar es faria malbé.

La gent compra el gel i el posa a dins de termos per mantenir les begudes fresques. Fins aquí cap problema. Però resulta que per fer el gel fan servir una pràctica poc respectuosa amb el medi ambient. El procés és el següent: compren bosses de plàstic transparents, on hi cap 1 litre d'aigua, l'omplen d'aigua, la tanquen amb un nus i la posen al congelador. A part del fet de que el procés és poc pràctic, i que de tan en tan se'n trenca alguna que suposa uns merders a dins del congelador per després treure el gel, un cop has comprat el gel i l'has utilitzat, els trossos de bossa restants van directament al terra i, al cap d'uns dies, són plantats als camps de plàstic.

A la casa on estem venen gel. En deuen vendre unes 50 bosses diàries. I al poble hi deu haver de 10 a 15 cases que són fabricants de gel. Així que feu números. I cada vegada n'hi haurà més.

Així que jo, amb la meva tossuderia amb el tema, m'he decidit a intentar fer-hi alguna cosa. He estat guardant unes quantes ampolles de plàstic de llet i de sucs. Un cop nets els he omplert d'aigua i cap al congelador. El gel amb bossa el venen a 100F. Jo he pensat de vendre les ampolles a 200F el primer dia, i al segon, quan vinguin a comprar el gel, si em porten l'ampolla del primer dia, només els hi costarà 50F. D'aquesta manera s'acostumarien a guardar les ampolles, tot reutilitzant-les i es reduiria el cultiu de camps de plàstic. Però això és canviar tota una mentalitat i ja us dic jo que costarà molt. De moment tinc el meu primer client, el propietari del bar del poble. Li vaig comentar la idea i li va semblar bé. Avui m'ha vingut a comprar la primera ampolla i ha pagat els 200F sense problemes. Esperem si ho h entès i demà me la retorna.

Sé que aquest fet és només un granet de sorra al mig del desert, i que el que realment convindria és fer una bona campanya de sensibilització a nivell nacional parlant sobre els problemes que poden produir aquestes deixalles, però per algun lloc es comença. I de moment, encara no tinc el telèfon del president.

Aps, li he posat el meu nom, Glace Cumeras. Si la cosa tira bé entraré a la història, jejeje!!!